22/10/2024
Sergi Quero Invernon

“Declaro que aquest text és el resultat del meu propi treball i que no he utilitzat eines d’intel·ligència artificial”.

PAC 2 – Llengua, cultura i societat – La diversitat lingüística

Esquema – La diversitat lingüística en el món

     Nombre incert de llengües

• • Dialecte vs. Llengua
  • Llengües literàries
  • Nombre no actualitzat

     Distribució desigual dels parlants i llengües per Estat

• • Quantitat
  • Distribució

     Pèrdua riquesa lingüística del món

• • Superposició
  • Obligatorietat de la llengua estàndard
  • Estat nació

     Ús d’una llengua franca

• • Elecció segons llengua natural o artificial

  • Millora comunicació intercultural

  • Ús per dominació o voluntària

Paraules clau rellevants del tema

Llengües, diversitat, imposició, homogeneïtzació, protecció.

Resum

Nombre incert de llengües. La percepció de la quantitat de llengües en el món és variable, ja que es reconeixen com a llengües o dialectes, segons si han gaudit de producció literària en el passat, del prestigi dins la societat, o pel registre desigual de les varietats per part dels lingüistes. Distribució desigual dels parlants. La distribució lingüística pot ser molt dispar entre Estats, degut al nombre de parlants i la seva distribució al món, i depèn també del grau d’influència de les cultures estrangeres en relació amb les locals. Pèrdua de riquesa lingüística del món. A causa de l’adopció d’una llengua per homogeneïtzar la identitat d’un estat nació, l’obligatorietat d’un determinat estàndard que elimina la varietat d’un continu dialectal, i la superposició de llengües externes com a resultat de colonitzacions demogràfiques, culturals o econòmiques, el món és cada cop més homogeni lingüísticament. Ús d’una llengua franca. L’elecció d’una llengua pont, normalment natural com és l’anglès, ha permès una minimització de les barreres lingüístiques. L’adopció d’una llengua comuna internacionalment ha pogut ser fruit d’una exigència política o d’una elecció voluntària amb l’objectiu de millorar laboralment o socialment. En conclusió, la comunicació intercultural ha millorat, però això ha sigut en detriment de la diversitat lingüística.

Bibliografia

Tuson, J. [Jesús]. (1994). La diversitat lingüística. A J. [Jesús] Tuson, Les Llengües, El llenguatge (p. 33-36). Empúries.

Sergi Quero Invernon

15/10/2024

PAC 1 – Llengua i cultura 

Declaro que aquest text és el resultat del meu propi treball i que no he utilitzat eines d’intel·ligència artificial.

Una llengua és un sistema de comunicació entre éssers humans per a poder establir connexions socials amb l’objectiu de satisfer necessitats sexoafectives, econòmiques o d’identitat de grup. La comunicació que es produeix a través de la llengua no es limita a una interacció lingüística entre dues persones per tal d’aconseguir una relació afectiva superior, sinó que també serveix per cohesionar un grup de membres que comparteixen uns trets culturals propis els quals transmeten una manera d’entendre la vida. Podríem dir que la llengua és l’ànima d’un col·lectiu que fa perviure uns costums, diferent de la d’un altre grup de parlants. Per exemple, a Barcelona podem trobar diferents col·lectius d’expatriats que es comuniquen entre ells en anglès i que s’agrupen entre ells per a poder sentir-se més còmodes en un país estranger.

La relació que existeix entre llengua i cultura és molt estreta, atès que l’existència d’una cultura pressuposa un grup d’humans previ. De fet, hi ha col·lectius que malgrat haver perdut la llengua, han pogut mantenir paraules pròpies, costums, toponímia i, fins i tot, han vist materialitzat en l’estructura de la llengua invasora, evolucions lingüístiques que a la metròpoli no existien. La invasió cultural pot haver sigut a través de la substitució demogràfica i cultural, com és el cas de Catalunya, que s’ha fet des dalt cap avall, però també de baix cap amunt. De totes maneres, la llengua no ho és tot en una cultura, perquè hi ha d’altres variants com el lèxic, certes estructures o dialectes de la llengua invasora, com és el cas d’Amèrica Llatina on els dialectes del castellà són plens de paraules de les ànimes anteriors.

Després de llegir la bibliografia, per una banda, he confirmat que la llengua no ho és tot per a entendre una cultura, tot i que ajuda. Per exemple, pel que fa a la percepció de l’entorn, aquelles comunitats que no han vist mai elefants, no tenen cap paraula per a esmentar-los. Per l’altra banda, he canviat d’opinió davant la idea que una llengua és una manera d’entendre la vida, ja que he descobert que moltes cultures entenen el món a través d’una llengua posteriorment establerta en el territori, com el francès o l’anglès.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Comellas, Pere; Junyent, Carme. (2020). Com anomenem el món. A Pere Comellas; Carme Junyent, Els colors de la neu: Les llengües, les persones i el món. Eumo.

Tuson, Jesús. (1994). Les llengües. A Jesús Tuson, El llenguatge (p.33–47). Empúries.

Tuson, Jesús. (1994). Les llengües i les cultures. A Jesús Tuson, El llenguatge (p.63–74). Empúries.